Blog - Visigòdia

18è Festival de Música Antiga de Tiana, «Tiana Antica 2017»

El Festival de Música Antiga de Tiana “Tiana Antica 2017” ha tancat les portes. Per divuitena vegada hem gaudit a Tiana dels diversos estils de la història de la música occidental, i ha estat de la mà de les propostes de prestigiosos intèrprets.

A Tiana hem pogut escoltar les diferències entre el barroc francès i l’italià, hem gaudit de l’invent del baix continu i de com sona un autèntic violoncel fet per un luthier francès deixeble d’Antonio Stradivari, de la mà de Guillermo Turina i Eva del Campo.

Hem gaudit de la poesia del trobador més influent de la Occitània medieval, Bernat de Ventadorn, amb el grup Mos Azimans, i vuit persones cegues varen descobrir per primera vegada com són i com sonen els instruments que només es poden trobar dins les vitrines dels museus o veure i sentir a dalt d’un escenari. Descoberta tàctil d’un organetto, d’una vielha i de flautes medievals tretes de manuscrits, o de pedra de portalada.

Santi Mirón ens va presentar Lux Fundació i ens ha demostrat com, des de la música antiga, es pot ser solidari i alhora divulgar dos grans autors, pilars del barroc més pur, el gran Johann Sebastian Bach i el seu gran amic Georg Philipp Telemann.

Hem descobert, de la mà del Quartet Barroc de Sant Simó, el missatge de la música que, destil·lat del text del valerós cavaller de La Manxa, el Quixot, ens descobria Miguel de Cervantes. Ritmes entre el renaixement i el barroc amb instruments de corda polsada i flautes de bec.

I també com, des del convuls ambient de les guerres que assolaven Catalunya, dos militars de carrera, Ferran Sor i Federico Moretti, componien cançons d’amor en temps tempestuosos. Marta Rodrigo i Andreas Martin ens han interpretat les seves delicades i sentides cançons d’amor.

Això és VISIGÒDIA, l’indret on s’apleguen la música, la història, la literatura i moltes coses més, i enguany tres-cents amics que han gaudit de la proposta del Festival.

Ara només cal esperar onze mesos per tornar a trobar-nos en el Festival de Música Antiga de Tiana. Gràcies pel vostre suport i interès.

Associació VISIGÒDIA per a la difusió de la música antiga.

Visigodí, el dolç del passat

Mosaïc de 9 fotos que mostren els componets i el procés de fabricació dels visigodins
El “Visigodí” és un pastisset elaborat a partir d’una recepta del “Llibre de totes les menes de confits”, publicat al segle XV.

Com gran part dels dolços de l’època, la “Casqueta”, que és deia llavors, té com a base els fruits secs, la mel i el sucre, però també, d’acord amb els gustos del moment, a la recepta hi juga un paper molt important la combinació d’espècies, tan apreciades a l’època. La cuina medieval tendia a combinacions com l’agre-dolç i a potenciar els sabors de forma molt intensa. Per això, es va haver d’adaptar les quantitats d’espècies al paladar contemporani. Finalment, el conjunt s’arrodoneix amb aigua de roses.

Alguns d’aquests productes no estaven a l’abast de tothom. Dels ingredients i el tipus de menjar que planteja, el “Llibre de totes les menes de confits” és dedueix que és un receptari adreçat als cuiners de les taules senyorials. Els dolços típics de l’època eren fruites confitades amb mel, fruits secs ensucrats, melmelades, torrons, massapà i neules.

El visigodí, el dolç del passat, acompanya els concerts de “Tiana Antica” des dels seus inicis i el fabrica la Pastisseria Aixelà de Tiana només per als dies del festival. El dolç és el resultat del treball dels tres germans Aixelà: la Griselda, historiadora és qui va rescatar la recepta, i la Georgina i en Heribert són els responsables de la producció. L’adaptació, que va ser laboriosa, la va fer el mestre pastisser José García. Si encara no l’has provat, és ara el moment de fer-ho!

Tot a punt per al primer concert del Tiana Antica 2017


Tot llest per al concert de demà: Guillermo Turina  i Eva del Campo interpretaran “Les goûts réunis”, sonates franceses i italianes per a violoncel i baix continu, amb peces de Vivaldi, Geminiani, Boismortier i Barrière, a la Masia de Can Parxet, a les 19.00h … i acabat el concert, celebrarem amb cava Parxet que hem arribat a la 18ena edició, acompanyant els dolços “Visigodins”, presents als concerts des de la nostra primera edició, l’any 2000. No us ho podeu perdre!

Tiana Antica 2017 al programa “Assaig general” de Catalunya Música

Foto de l'estudi amb els locutors i en Llorenç BlasiEl passat 17 de maig el programa “Assaig General” de Catalunya Música va portar a la ràdio el festival Tiana Antica, entrevistant a l’organitzador, en Llorenç Blasi.

A l’entrevista es posa de manifest la “majoria d’edat” del programa, que arriba a la seva 18ena edició, i en Llorenç parla dels concerts que formen part d’aquesta edició i dels seus intèrprets .

En Francesc parla també del “Visigodí” el dolç amb la recepta del s.XV recuperada del “Llibre de totes les menes de confits” per la germanes Griselda i Georgina Aixelà, que des de l’inci del festival, l’any 2000, acompanya els concerts.

Podeu sentir-ho posant aquí.

Tiana Antica 2017. Aliment del cos i de l’esperit

Sobre fons negre, el logo de Tiana Antica, una T en la que el tram vertical s'obre per formar una A, i la imatge d'ul panet embolicat amb un paper que mostra una partitura antiga, en la que les notes estan col·locades formant cercles
L’edició del XVIIIè Festival de Música Antiga de Tiana, “Tiana Antica 2017″, l’hem il·lustrat amb una imatge dual.
El pa, com a símbol que representa l’aliment universal, es mostra embolicat amb una partitura musical.
Sense cap mena de dubte el pa el podem considerar com un aliment que ha estat comú al llarg de molts anys i que perdura en mil maneres diferents sol o acompanyant a múltiples menges.
La música però, tot sent present en la vida quotidiana de l’ésser humà des dels seus orígens, ha esdevingut polifacètica.
La partitura que embolcalla el nostre pa és un exemple d’aquestes múltiples cares amb què s’expressa la música.
Es tracta del cànon circular “Tout par compas suy composés” de Baude Cordier (ca.1380 — before 1440) un dels representants de l’anomenat “ars subtílior”, estil que va existir durant els anys del darrer terç del segle XIV i primer terç del XV. El cànon circular de Baude Cordier està escrit en forma cercles i està inclòs dins el Còdex Chantilly.

Masia de Can Roca (1640). Tiana

Can Roca_Masia del segle XVII_BN

25 de maig de 2103
19.30h
Entrada al concert 10 euros.
Masia de Can Roca

La Masia de Can Roca acollirà el darrer concert del XIVè Festival de Música Antiga de Tiana, “Tiana Antica 2013″.

Imatge de n'Eulàlia Fantova i Ferran Pisà

Eulàlia Fantova
Ferran Pisà

Tot a punt pel concert de “Cantates italianes del segle XVII” que l’Eulàlia Fantova i en Ferran Pisà ens oferiran en el marc d’un edifici tan arrelat a la terra, i a Tiana, com és aquesta edificació catalana que es va construir contemporàniament a la creació de les obres que s’interpretaran (1640).

El menjador del celler s’omplirà de les melodies de Girolamo Frescobaldi, Giovanni Felice Sances, Barbara Strozzi i Giovanni Girolamo Kapsberger, “Il Tedesco della tiorba”.

Agraïm la col·laboració del Restaurant Can Roca per posar a disposició el local i fer possible la celebració d’aquest concert, així com també, l’elaboració d’un menú commemoratiu per l’ocasió.

Símbol accessibilitat visualCom a tots els concerts, Tiana Antica posa a disposició de les persones amb diversitat visual la possibilitat de descobrir els instruments històrics amb el sentit del tacte.

Programa 25 de maig

Sopar i concert al restaurant Can Roca de Tiana

Menú del concert al restaurant Can Roca de TianaMENÚ DEL CONCERT

Per començar:
L’amanida de Can Roca
Assortiment de verdures a la brasa
Musclos de roca al vapor

Per seguir:
Entrecot de vedella amb patata al caliu
Hamburguesa de vedella a la brasa 200gr amb patates
Orada al forn amb patates de la fornera

Per acabar:
Gelat de vainilla flanquejat pel dolç del festival: el Visigodí

De beguda:
Vi Raimat Clamor

Pau Bordas

          OLYMPUS DIGITAL CAMERANascut a Barcelona, estudià cant amb Maria Dolors Aldea, piano i música de cambra amb Àngel Soler, i percussió amb Xavier Joaquím. L’any 1993 guanya el segon premi en el concurs de “Juventudes Musicales de España”. Del 1994 al 1996 estudia a la Royal Academy of Music de Londres on cursa el Postgraduat d’Oratori i Lied amb els mestres Mark Wildman, Iain Ledingham, Robert Spencer i Paul Esswood, obtenint l’Advanced Diploma amb mèrits. Paral·lelament obté el Performer’s Diploma a la Guildhall School of Music and Drama de Londres. Ha rebut classes magistrals de Robert Tier, Joan Pons, Kemal Khan i Paul Schilawsky.

               Ha format part del cor de Cambra del Palau de la Música Catalana amb el mestre Jordi Casas, del Cor del Festival de Música Antiga de Barcelona amb el director Philippe Herreveghe, i de la Capella Reial de Catalunya amb el director Jordi Savall. També ha treballat sota la direcció dels mestres Gustav Leonhart i Christopher Hogwood.

            Com a solista ha treballat amb els Directors Josep Prats, Josep Vila, Lluis Vila, Jordi Casas, Josep Pons, Manel Valdivieso, James Ross, Ernest Martínez Izquierdo, Salvador Brotons, Edmon Colomer, Antoni Ros Marbà, Alberto Zedda, Juanjo Mena, Lazlo Heltay, Rinaldo Alessandrini, Robert King, Luis Remartínez, Emilio Moreno, Josep Vicent, Fabio Biondi, Monica Hugget, Salvador Mas, Andreas Spering i Andrea Marcon.

Òperes:

L’Incoronazione di Poppea de Monteverdi; Dido i Eneas de Purcell;  Giulio Cesare, Apollo i Dafne de Händel; Così fan tutte (Guglielmo)  i La flauta màgica (Papageno) de Mozart; La Serva Padrona de Pergolesi; El Barber de Sevilla (Bartolo) de Rossini; Divinas palabras d’Antón García Abril.

Oratoris:

Les Vespres de Monteverdi; Passió Segons Sant Joan, Oratori de Nadal, Gran Missa  en Si Menor, Magnificat i les Cantates Nos. 4, 11, 40, 78, 80, 82, 106, 111,140, 158 i 212 de Bach; Mesies, Oda per l’Aniversari de la Reina Ana, Alexander´s feast, Judas Maccabeus de Händel; Missa en Do Menor, Requiem de Mozart;  La Creació, Les set últimes paraules de Jesucrist a la Creu, Missa Sant Nicolau, Missa Nelson, Paukenmesse, Missa Santa Cecilia, Harmoniemesse, Oda pel dia de l´aniversari de la Reina Anna, Israel a Egipte i la Missa Creació de Haydn; Fantasia, Missa en Do Major i la Novena  de Beethoven;  Missa en Si Bemoll de Schubert; Elias i el Psalm 115 de Mendelssohn; Requiem de Brahms; Requiem de Fauré; Réquiem de Durufle; Missa de Stravinsky; El Retablo del Maese Pedro de Falla; Tres Cançons de Don Quixot de Ravel; Los amantes de Teruel de Bretón, El vol de Lindberg de Kurt Weil i El Pessebre de Pau Casals.

Ha cantat de solista, entre d’altres, amb les orquestres:

Orq. Ciutat de Barcelona, Orq. Sinfònica de Sabadell, Orq. Sinfònica de Sevilla, Orq. de Granada, Orq. Sinfònica de Bilbao, Orq. del Teatro de la Zarzuela, Orqu. Sinfònica de les Illes Balears, Orq. Nacional d’Andorra, Orq. Barroca Catalana, Orq. Barroca de Sevilla, Orq. de la Comunidad de Madrid, Orq. de Córdoba, Orq. Barroca de Venècia, Percusionistes d´Amsterdam, Percusions de Barcelona, El Concierto Español, Europa Galante, Quartet Endelion.

Orquestra Barroca Catalana

DSCF7341R

Manuel Pla i l’Europa del seu temps

Manuel Pla, Salve Regina
J.S. Bach, Ich habe genug, cantata BWV 82

Orquestra Barroca Catalana
Marina Comas, flauta
Pau Bordas, baix

G.Ph. Telemann (1681 – 1767)
Ouverture TWV 55 e 10 en Mi menor Ouverture

         Manuel Pla (c. 1725 – 1766)
Salve Regina en sol menor per a baix, corda i continu

Salve Regina (Largo)
            Ad te clamamus (Allegro moderato)
            Ad te suspiramus (Largo)
            Eja ergo, advocata nostra (Moderato)
            Et Jesum benedictum (Andantino)
            O clemens (Largo)

Manuel Pla
Concert per a flauta en Si bemoll major

Allegro moderato
Adagio
Allegretto

J.S.Bach (1685 – 1750)
Ich habe genug (1727)

In Festo Purificationis Mariæ
BWV 82
Cantata per a baix, oboè i orquestra
Ària, Recitat, Ària, Recitat, Ària

.:Dissabte 15 de maig de 2013

Lloc: Sala Albéniz
Hora: 19.30 h
Preu: 10,00 euros

L’Orquestra Barroca Catalana neix l’any 1993 amb la idea de divulgar i recuperar repertori dels segles XVII i XVIII. Els seus membres, majoritàriament residents a Catalunya, són músics especialitzats en interpretació històrica.

El repertori interpretat és ampli, tan instrumental com operístic i religiós. Del repertori interpretat cal destacar la Missa Alma redemptoris Mater i el concert per fagot d’Anselm Viola, els Motets, el Magnificat, la Passió segons Sant Joan i la Passió segons Sant Mateu de Johan Sebastian Bach, Il vespro de la Beata Virgine de Claudio Monteverdi, el Te Deum de M.A. Charpentier, el Messies de Georg Friedrich Händel, el Rèquiem de Wolfgang Amadeus Mozart, la missa Nelson de Franz Joseph Haydn i el concert per a violí en re m de Fèlix Mendelssohn. 

L’Orquestra Barroca Catalana també ha fet una tasca de recuperació de música fent sortir a la llum obres de Domènec Terradellas, Francesc Valls, Ferran Sor, Vicenç Martin i Soler, Charles Desmazures, Alessandro Scarlatti, Angelo Ragazzi, Emanuele D’Astorga i Manuel i Josep Pla.

Hi han treballat directors de prestigi internacional com Hiro Kurosaki, Olivia Centurioni, Paul Dombrecht, Barry Sargent, Charles Limouse, Eva Kollar, Simon Carrington, Helmut Breuer, Manuel Valdivieso, Jordi Casas i Josep Vila i Casañas, entre d’altres, i hi ha col·laborat amb solistes com, Josep Borràs, Jordi Domènech, Marta Matheu, Marta Almajano, Pau Bordas, Robert Expert, Michael Chance, Lluís Vilamajó, Marisa Martins i Núria Rial.

L’any 2011 ha enregistrat i editat el Stabat Mater i el Salve Regina dels Germans Pla (La mà de Guido). Premi Enderrock clàsica 2011.

Formació dels músics:

Baix solista: Pau Bordas 

Flauta solista: Marina Comas

Violins: Santi Aubert, Elisabet Bataller, Maria Roca, Alba Roca i José Manuel Villareal.

Viola: Anna Aldomà

Violoncel: Marta Vila

Oboè: Daniel Ramirez

Contrabaix: Vega Montero

Orgue i clavicèmbal: Jordi Reguant

Eulàlia Fantova (veu) i Ferran Pisà (tiorba)

image2

Programa

Girolamo Frescobaldi (1583 – 1643)
Così mi disprezzate?

Giovanni Felice Sances (1600 – 1679)
Filli mirando il cielo

Barbara Strozzi (1583 – 1652)
Moralità amorosa Amor non si fugge

Girolamo Frescobaldi
Aspice Domine

Giovanni Girolamo Kapsberger (1580 – 1651)
Toccata 9a (peça per a tiorba)

Giovanni Felice Sances
Pianto della Madonna – Stabat Mater

Giovanni Girolamo Kapsberger
Toccata Prima (peça per a tiorba)
Laudate Dominum in sanctis eius

Barbara Strozzi
Lagrime mie

.:Podeu escoltar un avançament del repertori:

Stabat Mater – Giovanni Sances

Lagrime mie – Barbara Strozzi

Aspice Domine – Griolamo Frescobaldi

.