6 DE JUNY
SALA ALBÉNIZ (CASAL DE TIANA)
20H
DELIRIVM MUSICA
Delirios
DELIRIOS
“No todos sentimos el delirio, pero muchas veces nos acercamos a él. La diferencia estriba entre quien se instala en el delirio y quien, aproximándose a él, conserva aún la capacidad para corregirse.” (Carlos Castilla del Pino, cadira Q de la Real Academia Española. San Roque (Cádiz), 1922 – Castro del Río (Còrdoba), 2009. El delirio, un error necesario).
Miguel de Cervantes, a la seva obra mestra Don Quijote de la Mancha, descriu una aventura d’autèntic deliri, que arriba al final dels seus dies amb Alonso Quijano completament assenyat. Així ho mostra l’epitafi que el batxiller Sansón Carrasco escriu per a la tomba de Don Quijote.
La celebració del quart centenari de la mort de Cervantes va ser la raó que ens portaria a realitzar un treball on quedés palesa la gran influència que les danses del sud d’Europa —folias, jácaras, pasacalles, zarabandas, chaconas, etc.— van tenir en el desenvolupament de les noves corrents artístiques del vell continent.
“[…] Fue esta danza la que bailó Don Quijote en Barcelona, en casa de don Antonio Moreno.” (Roda, Cecilio de: Los instrumentos músicos y las danzas. Las canciones. Conferències donades a l’Ateneu de Madrid, els dies 1 i 13 de maig de 1905 amb motiu del tercer centenari de El Ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha. 1905.)
La recerca, sempre controvertida al llarg de la història, de l’espectacle total, on s’uneixen poesia, música i dansa com a eina per a l’exaltació de les passions, l’assimilació del discurs musical a la declamació i el recitat de manera que la música es veu supeditada a la paraula, la manera com els personatges manifesten efusivament les seves emocions a través de les danses provinents del sud d’Europa i que plasmen de forma sonora els paisatges bucòlics d’una idíl·lica regió mediterrània de pastors, déus i nimfes, van impregnar la nova música culta europea d’aires populars, de ritus, cornamuses, bordons i guitarres, d’ostinats, ternaris i hemiòlies.
PROGRAMA
Tarquinio
Merula (1595-1665), Canzoni overo sonate
concertate per chiesa e camera… Libro terzo, opera duodecima, Venezia, 1637
Canzon La Cattarina
Bartolomé
de Selma (ca.1595-ca.1638), Primo libro
de canzoni, fantasie & correnti, Venice, 1638
Canzon XX
Giovanni
Paolo Cima (c. 1570 – 1630), Concerti
Ecclesiastici (1610)
Sonata à 2
Jacques-Martin
Hotteterre (1674–1763)
Sonata a trío op. 3 No. 3 en si menor
Giovanni
Paolo Cima (c. 1570 – 1630), Concerti
Ecclesiastici (1610)
Sonata à 3
Dario Castello (c.1590-c.1630), Sonate concertate in stil moderno per sonar ne lórgano overo clavicembalo con diversi instrumenti… Libro Secondo, Venezia, 1629 Sonata Terza
Giovanni
Battista Fontana (1571 – 1630), Sonate a
1, 2, 3 (1641)
Sonata sesta
G.F.
Haendel (1685-1759)
Sonata a trío en fa mayor HWV 389
Larghetto / Allegro / Adagio / Allegro / Allegro
G.P.
Telemann (1681-1767)
Sonata en trío en la menor TWV 42:a4
Largo / Vivace / Affecttuoso / Allegro
7 DE JUNY
RESIDÈNCIA SANT CEBRIÀ (NOMÉS PER A RESIDENTS)
11.30H
QVINTA ESSÈNÇIA
Del cel a la terra
DEL CEL A LA TERRA
Un viatge musical entre el diví i l’humà
Aquest programa de concert ofereix un recorregut musical que connecta el diví i l’humà, amb la polifonia del Renaixement com a fil conductor. Les obres sagrades de Tomás Luis de Victoria, amb la seva profunditat espiritual, es fonen amb peces profanes del Segle d’Or espanyol, creant un contrast entre l’exaltació celestial i la riquesa de la vida terrenal. Des de la serenitat celestial de la música religiosa fins a la vivacitat de les composicions terrenals, el concert ens submergeix en una experiència sonora que reflecteix la complexitat i bellesa del Renaixement espanyol.
QVINTA ESSENÇIA
Èlia Casanova, soprano
Hugo Bolívar, alto
Albert Riera, tenor
Pablo Acosta, baix
PROGRAMA
I
T.
L. de Victoria (1548-1611)
Ave Maris Stella
Missa Ave Maris Stella
Kyrie
Sanctus/Benedictus
Agnus Dei
II
Pedro
Guerrero
¡Oh, más dura que mármol a mis quexas!
Francisco
Guerrero
Si tus penas no pruevo
Antonio
Cebrián
Lágrimas de mi consuelo
Anónimo
Hermosa Cathalina
Cristóbal de Morales
Si no os uviera mirado Juan Vásquez
¡O dulce contemplación!
¿Qué sentís, corazón mío?
7 DE JUNY
SALA ALBÉNIZ (CASAL DE TIANA)
12.30H
CAYRELES (CONCERT FAMILIAR)
So el encina
SO EL ENCINA
«So ell encina» és un concert familiar on s’expliquen les peripècies que ha de passar una música del segle XV per estalviar-se el dot del convent.
En clau d’humor s’expliquen les dificultats que ha de superar per aconseguir realitzar, amb èxit, les proves difícils a què s’ha d’enfrontar. D’aquesta manera, al llarg de l’obra es van presentant els diferents instruments que es toquen: percussió, orgue positiu i vihuela de mà, alhora que s’introdueixen cançons i recursos musicals característics de la música renaixentista.
Si els anónims haguessin sigut dones canviaria la nostra visió del passat?
Potser, com també passa ara, en l’historia la cultura popular també es mesclava amb la culta. Quins eren els autors de les cançons sense nom?
PROGRAMA
Cancionero
Musical de Palacio
Comer y beber
Cancionero
Musical de Palacio
Dale si le das
Cancionero
Musical de Palacio
Olhademe, gentil dona
Cancionero
Musical de Palacio
Meu naranjedo
Cancionero
Musical de Palacio
Minno amor dexistes ay
Cancionero
Musical de Palacio
Buen amor
Cancionero
Musical de Palacio
So ell encina
Cancionero
Musical de Palacio
Sola me dexastes
7 DE JUNY
SALA ALBÉNIZ (CASAL DE TIANA)
19H
QVINTA ESSÈNÇIA
Del cel a la terra
DEL CEL A LA TERRA
Un viatge musical entre el diví i l’humà
Aquest programa de concert ofereix un recorregut musical que connecta el diví i l’humà, amb la polifonia del Renaixement com a fil conductor. Les obres sagrades de Tomás Luis de Victoria, amb la seva profunditat espiritual, es fonen amb peces profanes del Segle d’Or espanyol, creant un contrast entre l’exaltació celestial i la riquesa de la vida terrenal. Des de la serenitat celestial de la música religiosa fins a la vivacitat de les composicions terrenals, el concert ens submergeix en una experiència sonora que reflecteix la complexitat i bellesa del Renaixement espanyol.
QVINTA ESSENÇIA
Èlia Casanova, soprano
Hugo Bolívar, alto
Albert Riera, tenor
Pablo Acosta, baix
PROGRAMA
I
T.
L. de Victoria (1548-1611)
Ave Maris Stella
Missa Ave Maris Stella
Kyrie
Sanctus/Benedictus
Agnus Dei
II
Pedro
Guerrero
¡Oh, más dura que mármol a mis quexas!
Francisco
Guerrero
Si tus penas no pruevo
Antonio
Cebrián
Lágrimas de mi consuelo
Anónimo
Hermosa Cathalina
Cristóbal
de Morales
Si no os uviera mirado
Juan
Vásquez
¡O dulce contemplación!
¿Qué sentís, corazón mío?
8 DE JUNY
SALA ALBÉNIZ (CASAL DE TIANA)
12.30H
MIGUEL BONAL
Del silenci a l´emoció
L’emoció és present en tot allò que fem, que veiem i escoltem, i que som capaços d’assimilar com un record que guardem al més profund del nostre ésser. Així és com jo concebo tot aquest immens patrimoni cultural que ha arribat fins a nosaltres, fruit de la genialitat, la dedicació i la voluntat de preservar i transmetre de nombroses persones al llarg dels anys.
Del silenci a l’emoció, dins del discurs sonor, representa la importància del silenci en la paraula, amb la intenció de crear una emoció capaç de perdurar en la memòria de les persones. Un silenci previ a la paraula la farà néixer de manera esclatant, i un silenci posterior farà que cada persona se l’apropiï. Ja en el Barroc existia tot un ventall de sensacions i emocions que la música era capaç de reproduir i, en gran mesura, en aquest període la viola da gamba té un paper fonamental, ja que serà l’instrument que millor imita la veu humana. Marin Mersenne, a la seva Harmonie Universelle (1637), afirma que la viola imita la veu en totes les seves modulacions, ja que l’arc té un traç gairebé tan llarg com l’alè normal d’una veu, i la mà sobre el màstil reprodueix bells trins i carícies, representant l’elegància i l’encant.
Altres teòrics i intèrprets defensaran la seva pràctica, greument desplaçada per les pretensions del violoncel i de la família del violí en general, com és el cas d’Hubert Le Blanc, que publica l’any 1710 el seu tractat: Défense de la basse de viole contre les entreprises du violon et les prétentions du violoncelle. Ens trobem, doncs, davant d’un instrument la sonoritat del qual és clarament afí a la natura humana, on silenci i emoció són compartits.
PROGRAMA
I
Tobias
Hume (1569-1645), First book of Ayres
A Souldiers Galliard, LovesFarewell
Georg
Philipp Telemann (1681-1767)
Fantasía nº 6, TWV 40:31
II
Karl
Friedrich Abel (1723-1787), Manuscrito
Drexel 5871
Andante, Allegro, Minueto
Marin
Marais (1656-1728), Deuxième livre de
pièces de viole
Les voix humaines
Georg Philipp Telemann, Sonata para viola sola, TWV 40:1Andante-Vivace
III
Karl
Friedrich Abel, Manuscrito Drexel 5871
Arpeggiata
Johann
Sebastian Bach (1685-1750), Suite para
violonchelo nº 2, BWV 1008
Prelude, Allemande, Courante,
Sarabande, Minuet, Gigue
Georg Philipp Telemann
Fantasía
nº 11, TWV 40:36
8 DE JUNY
SALA ALBÉNIZ (CASAL DE TIANA)
19H
COR MADRIGAL I ORQUESTRA BARROCA CATALANA
HÄNDEL – DIXIT DOMINUS
VIVALDI – MAGNIFICAT
DIXIT DOMINUS, MAGNIFICAT I LA LLUM DEL BARROC ITALIÀ
Aquest concert ens submergeix en l’esplendor del barroc italià a través d’un recorregut vibrant i intens. D’una banda, el Dixit Dominus de Georg Friedrich Händel, compost el 1707 durant la seva estada a Roma, és una obra monumental que evidencia la fascinació del jove compositor alemany per l’estil italià. Amb només 22 anys, Händel es trobava immers en un ambient creatiu excepcional, envoltat de grans noms com Arcangelo Corelli i Alessandro Scarlatti, que exerciren una influència decisiva en la seva música. El Dixit Dominus, escrit per a cor, solistes i orquestra, és un autèntic prodigi d’intensitat i virtuosisme. Cada moviment presenta un ric ventall d’efectes expressius: des del poderós Dixit Dominus inicial, amb la seva força gairebé teatral, fins a l’atmosfera serena i contemplativa del Tecum principium, passant pel vertiginós Gloria Patri, en què Händel desplega tota la seva mestria en l’art del contrapunt.
Aquesta obra reflecteix no només el talent precoç de Händel, sinó també la seva capacitat d’adaptar-se i absorbir la tradició italiana, per després dotar-la d’un estil personal i inconfusible que marcaria les seves futures composicions sacres a Londres.
El Magnificat d’Antonio Vivaldi ens ofereix una visió diferent però complementària del barroc italià. Estructurat en diverses seccions breus i contrastants, aquesta obra combina la solemnitat del text litúrgic amb una escriptura vocal àgil i expressiva. Vivaldi, conegut per la seva gran habilitat en l’ús del color orquestral, juga amb la textura sonora per aconseguir moments d’una bellesa captivadora. Els diàlegs entre el cor i les veus solistes, així com l’alternança de passatges íntims i d’altres d’una força impactant, són una mostra clara del seu geni creatiu.
Completen el programa dos Concerti grossi d’Alessandro Scarlatti i Georg Friedrich Händel, dues figures fonamentals en l’evolució d’aquest gènere. Scarlatti, considerat un dels mestres del barroc napolità, va ampliar les possibilitats expressives del concerto grosso, dotant-lo d’un lirisme refinat i un ús dramàtic del contrast entre el grup de solistes (concertino) i el conjunt orquestral (ripieno). Els seus concerts estan plens de subtileses harmòniques i de jocs dinàmics que, més enllà de l’estructura formal, es converteixen en veritables diàlegs musicals.
Händel, per la seva banda, va portar el concerto grosso a una nova dimensió internacional, especialment a Londres, on va integrar l’esperit de la música anglesa amb la tradició italiana. Els seus Concerti grossi, op. 6, són exemples paradigmàtics d’equilibri i grandesa, amb una escriptura instrumental que alterna moments de virtuosisme brillant amb passatges d’una gran profunditat emocional. Si Scarlatti aporta el refinament líric, Händel n’expandeix el potencial dramàtic i monumental.
Aquest diàleg musical entre tradició i innovació, esdevé el fil conductor d’aquest programa, on cada obra ens convida a redescobrir el poder captivador del barroc europeu. Prepareu-vos per viure una experiència única, on la llum del barroc brilla amb tota la seva intensitat i esplendor.
Pere Lluís Biosca
PROGRAMA
DIXIT DOMINUS DE HÄNDEL & MAGNIFICAT DE VIVALDI
COR MADRIGAL I ORQUESTRA BARROCA CATALANA
Marta
Mathéu, soprano
Oriol Rosés, contratenor
Pere Lluís Biosca, direcció
Georg
Friedrich Händel (1685-1759)
Concerto grosso en Si b Major, Op. 6 No.
7 HWV 325
Largo
Allegro
Largo e piano
Andante
Hornpipe
Antonio
Vivaldi (1678-1741)
Magnificat, Rv 610
Magnificat
anima mea Dominum
Et exultavit spiritus meus
Et misericordia ejus
Fecit potentiam
Deposuit potentes
Esurientes implevit bonis
Suscepit Israel
Sicut locutus est
Gloria patri
Alessandro
Scarlatti (1660-1725)
Concerto grosso No. I en Fa menor
Grave
Allegro
Largo
Allemande (Allegro)
Georg
Friedrich Händel
Dixit Dominus
Dixit Dominus
Virgam virtutis tuae
Tecum principium
Juravit Dominus
Tu es sacerdos in aeternum
Dominus a dextris tuis
Judicabit in nationibus
De torrente in via bibet Gloria Patri et Filio