Conjunt musical que interpreta música del Renaixement i del Barroc amb instruments i criteris històrics.
L’essència de La Caravaggia és la curiositat, la passió per la música antiga i la voluntat de compartir-la. Aquest és el principi rector del grup. Els músics de La Caravaggia investiguen, descobreixen, treballen i gaudeixen de la música i, tot seguit, intenten dissenyar el marc ideal per mostrar-la i obtenir la seva pròpia obra artística en comunió amb el públic : el concert.
Partint d’un nucli format per la corneta (cornetto), el sacabutx, la xirimia i el baixó, La Caravaggia ofereix diferents programes que han sigut reconeguts amb Premis Internacionals, elogioses crítiques a la premsa especialitzada i concerts arreu d’Europa.
El grup ha actuat en els principals Festivals de Música Antiga de l’estat espanyol iniciant també la seva carrera en el circuit europeu (França, Bèlgica, Holanda…). Ha col·laborat amb grups instrumentals com Les Sacqueboutiers i amb grups vocals com La Colombina, Nova Lux o la Capilla Real de Madrid.
El 2006 La Caravaggia obté el Primer premi del Concours International de Cuivres Anciens de Toulouse en la categoria d’ensembles i el 2007 el Premi del Públic de l’IYAP Historical Wind Instruments del Festival Laus Poliphonia. Ha estat escollit com a representant del REMA (Xarxa Europea de Festivals de Música Antiga) el 2009 i ha estat reconegut com a Grup Recomanat per La Asociación Española de Festivales de Música Clásica l’any 2010. Ha realitzat enregistraments en solitari: In mani dei Catalani, In Paradisum, Atalanta Fugiens… i en col·laboració amb cors com L’Escolania de Montserrat, La Colombina o Nova Lux.
Però més que llegint el seu currículum, la millor manera de saber què és La Caravaggia és assistint a un dels seus concerts. El discurs retòric està per sobre de qualsevol altra consideració. El rigor en l’execució, la imaginació en la interpretació, instrumentacions i creació de noves veus i el treball sobre el discurs musical, l’espai i el temps, pretenen fer dels seus concerts petites obres d’art que perdurin en la memòria dels assistents, entesos o neòfits. En cada obra es busca transmetre una llibertat, frescor i joventut que, combinades amb el més alt nivell d’exigència i rigor, provoquin les reaccions més favorables en l’oient.
Els intèrprets
Lluís Coll, Corneta i corneta muda
Joaquim Guerra, Baixonet i xeremies (soprano, alto i tenor)
Jordi Giménez, Sacabutx i trompeta de vara
Alfonso Barreno, Baixó i xeremies (soprano, alto i tenor)
Òscar Prats “Titus”, Percussions històriques
El concert
Els programes de concert de La Caravaggia, com els de la majoria de conjunts especialitzats en la interpretació en criteris històrics de la música antiga, se solen centrar en un espai curt de temps, en una regió concreta, en un compositor… En aquesta ocasió el conjunt català passa per alt aquesta norma no escrita i presenta un programa que abraça cinc segles de la nostra història. Enlloc de posar el focus en una estètica concreta (determinada per uns estils, llenguatges, formes, gèneres, llocs… determinats) posa el focus en la idea del patrimoni musical català d’abans de la desfeta de 1714.
Essent plenament conscients que la pretensió de reproduir la música del passat “com veritablement es feia” és absurda, La Caravaggia sent la necessitat de fer un recorregut per la música conservada i recordada del nostre país amb la humilitat de qui se sap incapaç de ser “autèntic” però amb la voluntat de presentar una mostra del patrimoni musical des dels primers manuscrits conservats de polifonia fins a la caiguda de Barcelona en mans de l’exèrcit de Felip V.
El seu no és un concert convencional. Els músics toquen des de diferents espais, es mouen, fan una processó… Cada obra ve precedida per una breu contextualització que situa a l’espectador en un espai i un moment concrets de la nostra història.