Carrer Matas, 45 08391 Tiana, Barcelona
info@visigodia.org

Tiana Antica 2022

Created with Sketch.

Programa

28 i 29 de maig – Primer cap de setmana amb música del Renaixement

Dissabte 28 de maig
Nou espai: la Pedrera de Can Reon (antic Can Fàbregas) – 18.00 h

Vegeu localització a la pàgina del espais del Festival

VENTS D’HELVETIA, ministrers

VENTS D’HELVETIA, és una formació emergent d’instrumentistes de vent històrics, provinents de diferents punts d’Espanya i Suïssa, residents a Catalunya. El grup sorgeix de la necessitat dels integrants d’interpretar el ric repertori renaixentista.

La formació oferirà una selecció de villancets. Els villancets són cançons basades en una forma poètica del mateix nom. Avui dia identifiquem els villancets com a nadales, típiques de les festes nadalenques, tot i que antigament els villancets s’interpretaven durant tot l’any.
El grup té una plantilla flexible i canviant, mantenint sempre un mínim de quatre instruments, arribant fins a tres cornetes renaixentistes, dos flautistes de bec, dos sacabutxos, dos baixons, guitarra i percussió.
L’agrupació ha interpretat diferents obres, com ara les Set paraules de Crist a la creu, de Heinrich Schütz; polifonia ibèrica de compositors com Cristóbal de Morales, Tomás Luís de Victoria o Francisco Guerrero. També destaca la seva activitat en processons i altres activitats a l’aire lliure com la cercavila de l’Àliga de la Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona.
Actualment, la seva activitat gira al voltant de l’especialització en música de cançoners com els de Medinaceli, Palacio, Colombina i Uppsala així com música de danses d’autors com Brade, Schein, Scheid i Attaignant.

Helen Glock, Corneta, flauta de bec
Sushaant Jaccard, Corneta, flauta bec
Ramon Marquès, Sacabutx
Martí Badia, Sacabutx
Juan Diego Galván, Baixó
Albert López, Percussió històrica
Guillem Reyes, Guitarra renaixentista
Miguel Callejas, Corneta i direcció.

¡BAILAD, VILLANOS!
“Canciones que suelen cantar los villanos cuando están en solaz”
Sebastián de Covarrubias

    • Pierre Attaignant

       

      • Basse dance “La Brosse”
    • Juan de Anchieta
      • Reyna muy escareçida
    • Josquin des Prez
      • La Spagna
    • Mateo Flecha
      • Que farem al pobre Joan
    • Juan de la Encina
      • Qu’es de ti, desconsolado
      • Pues que tú, Reyna del çielo
    • Anónimo
      • Corten espadas afiladas
    • Pierre Attaignant
      • Basse dance La Magdalena. Tourdion.
    • Pedro de Pastrana
      • Llenos de lágrimas tristres
    • Anónimo
      • Rey a quien reyes adoran
    • Pedro Guerrero
      • Di, perra mora
    • Francisco de la Torre
      • Justa fue mi perdición
    • Danza alta
      • Musique de Joye
      • Pavana XIV
      • Gallarda XV
    • Franciscus Bossinensis
      • Dolce amoroso focho
    • Michael Praetorius
      • Bransle de la antorcha

Sobre el present repertori, diu el seu director:

De arte saltandi et choreas ducendi (1416) de Domenico de Piacenza és el primer tractat que es conserva sobre el ball i trobem dos gèneres:
El ballo i la bassadanza (relacionada amb la basse dance francesa).
D’ells ens interessa la Bassadanza en què les tonades servien de cantus firmus a altres parts superiors que podien escriure’s o improvisar-se i que també van donar peu a altres creacions musicals. Un exemple d’aquest cantus firmus és la melodia de la popularment anomenada La Spagna de la qual nombrosos compositors van partir per crear la seva nova música.
Aquestes danses eren fonamentalment cortesanes i es duien a terme als palaus i cases dels mateixos cortesans com a activitat social. D’altra banda trobem les danses populars que sorgeixen per celebrar esdeveniments familiars o més multitudinaris en què podia arribar a participar tota la comunitat.
En aquest programa tenim un altre gènere molt cultivat en aquesta època i que es relaciona de manera evident amb la vida camperola: El villancet.
La forma del villancet és fixa i consta d’una tornada o refrany seguit d’estrofes. Cadascuna de les parts admet una àmplia possibilitat de variants. La temàtica que més destaca és l’amorosa, però també abunden altres temes com les festes de maig, el dia de Sant Joan, casaments, batejos, treballs, pregons i altres activitats de la ciutat i la vila.
Sebastian de Covarrubias escriu sobre les villanescas a la seva obra, el seu diccionari etimològic “Tesoro de la lengua castellana, o española” (1611):
“Canciones que suelen cantar los villanos cuando están en solaz”.
Cantar i ballar com a expressió de les emocions universals ha estat sempre un punt fonamental en la vida de l’ésser humà i ha evolucionat amb nosaltres fins avui dia, que ho gaudim com l’art que és però sempre va ser.
Miguel Callejas García

Diumenge 29 de maig / Espai Can Riera – 19.00 h

Acabarem el primer cap de setmana amb una mostra de frottole d’autors com Bartolomeo Tromboncino, Marchetto Cara o Antonio Caprioli; i també amb exemples de madrigals primerencs i villanel·les.

ALLA VIOLA, duet

Duet format per la soprano Olga Miracle i el llautista Xavier Domínguez.
Fundat el 2010, es dedica a la recerca i interpretació amb criteris històrics de la cançó renaixentista italiana, francesa i anglesa.

Olga Miracle, soprano
Xavier Domínguez, llaüt, viola da mano, guitarra renaixentista

FROTTOLA
La cançó italiana del Cinquecento

    • Ricercar 33 (Marco Dall’Aquila, ca.1480 – ca.1538)

       

      • Quella bella e bianca mano
        (Antonio Caprioli, fl. 1500)
    • Fantasia 31 (Francesco da Milano, 1497 – 1543)
      • Io non compro più speranza
        (Marchetto Cara, ca.1460 – 1525)
    • Ricercar 7 (Francesco da Milano)
      • O mia cieca e dura sorte
        (Marchetto Cara, ca.1460 – 1525)
    • Un cavalier di Spagna (Francesco Patavino, ca.1478 – ca.1556)
    • Ricercar 46 (Francesco da Milano)
      • Su, su, leva, alza le ciglia 
        (Bartolomeo Tromboncino, 1470 – ca.1535)
    • Ricercar 84 (Francesco da Milano)
      • Poi che volse la mia Stella
        (Bartolomeo Tromboncino, 1470 – ca.1535)
    • Fedeltà d’Amor (Cesare Negri, ca.1536 – ca.1604)
      • Zephyro spira
        (Bartolomeo Tromboncino, 1470 – ca.1535)
    • Ricercar undecimo a la spagnola, facile, bello (Vincenzo Capirola, 1474 – ca.1548)
      • Ancor che col partire
        (Cipriano de Rore, ca.1515 – 1565)
      • Il bianco fiore
        (Cesare Negri)
      • Sola, soletta me ne vò
        (Cosimo Bottegari, 1554 – 1620)
    • Vorria che tu cantassi (Antonio Scandello, 1517 – 1580)
    • Vecchie letrose (Adrian Willaert, ca.1490 – 1652)
    • Pan de miglio caldo, caldo (Anònim, Ed. Petrucci, 1505)

Amb aquest concert el duo ALLA VIOLA té la intenció de donar a conèixer i posar en context les primeres mostres de cançó renaixentista italiana en llengua vernacla. Coneixerem una mica més el gènere de la frottola i el seu paper en els corts italianes del nord (Màntua, Ferrara, Urbino).

Des de finals del segle XV i durant tot el segle XVI l’instrument d’elecció per a acompanyar la veu, ja fos recitant o cantant, va ser el llaüt. Aquesta pràctica era coneguda com cantar alla viola.

Baldassare Castiglione, en el seu llibre Il Cortigiano (Venècia, 1528), parla del cantar alla viola:

“…és encara més bell saber cantar amb el llaüt, doncs tota la dolçor consisteix en un cant sol (…) Però sobretot em sembla molt agradable recitar una poesia amb acompanyament de llaüt, la qual cosa afegeix tanta gràcia i eficàcia a les paraules, que és una gran meravella”.

En presentar-vos aquest programa, el duet ALLA VIOLA vol recrear la pràctica interpretativa de la cançó acompanyada amb llaüt a la Itàlia de voltants de l’any 1500.

4 i 5 de juny – Segon cap de setmana amb música del Barroc i música medieval

Dissabte 4 de juny / Sala Albéniz – Casal de Tiana – 19.00 h

ENSAMBLE MOXOS

Sant Ignasi de Moxos és una petita població de l’amazònia boliviana on es va situar una de les Reduccions Jesuïtes més importants de Bolívia. L’1 de novembre de 1686 Antonio de Orellana, Juan de Espejo y el hermano Álvaro de Mendoza funden la missió.
Entre les obres de la parròquia del poble, encara portada per la Companyia de Jesús, hi ha l’Escola de Música de Sant Ignasi de Moxos, on es desenvolupa la formació musical i es cultiva tota l’essència cultural i identitat moxenya al voltant del barroc missional . Els joves i les joves de Sant Ignasi de Moxos reben una formació integral humanística, tècnica i artística i són els protagonistes del cultiu i el creixement dels seus valors culturals i socials.
Ensamble Moxos, vaixell insígnia de l’Escola de Música de Sant Ignasi, ha esdevingut un dels principals ambaixadors de la Bolívia indígena, pluricultural i multiètnica. La seva música reivindica la identitat i la memòria d’un poble indígena que en defensa la dignitat i el lloc al món.

L’Ensamble Moxos ha recorregut escenaris de 22 països i actualment està realitzant una gira per Espanya en commemoració del 500è aniversari de la fundació dels jesuïtes per Sant Ignasi de Loiola.

Representa una amalgama del mestissatge que es va produir entre la música importada pels missioners jesuïtes des d’Europa a l’època de les colònies i la música indígena i recull totes les expressions musicals que encara conviuen a Moxos, amb un desplegament exuberant de vestuari, danses i dramatitzacions.

Ensamble Moxos

MAJARA’IWA – RESPLANDOR

Música de la tradició oral, escrita i noves composicions de les missions de Moxos i Chiquitos

PRIMERA PART

    • El Puri
      Tradicional moxeño
    • Sonata trío II
      Atribuït a Doménico Zipoli AMCh
    • La Mónica de Moxos
      Anònim del Segle XVII
      H. Cobo, R. Maldonado
    • Misa Moxeña
      R. Maldonado
      • Tata pajapanu’avi – Kyrie
      • Viurisamure – Gloria
      • Majara’iwa – Sanctus
      • Eta mawaneru ema Viya – Agnus Dei

SEGONA PART

    • Canto de Carnaval
      Anònim Tradicional moxeño
    • Piuri Samure María
      R. Maldonado
    • Dulce Jesús mío
      AMM
    • Verso de Navidad 1
      Anònim Tradicional moxeño
    • Verso a San Antonio
      Anònim Tradicional moxeño
    • Ara Vale
      Anònim guaraní
    • Velorio
      Tradicional

Un mestissatge barroc

Un concert que ens mostrarà el color especial de la música de les missions jesuïtes barroques, amb la seva barreja d’elements europeus i nadius. Una tradició que els missioners jesuïtes varen portar des de Europa l’any 1686 i que es manté fins els nostres dies.

Diumenge 5 de juny / Sala Albéniz – Casal de Tiana – 19.00 h

BUBULINA TEATRE

Bubulina teatre són GISELA FIGUERAS, Actriu, comedianta i guionista, JORDI LARA, Escriptor i dramaturg, ÒSCAR LÓPES, Llum i so i MONTSE FIGUERAS, Escenògrafa i vestuari, que escriuen, produeixen i realitzen una varietat d’espectacles que combinen representació, poesia i música.

Jordi Lara, Dramaturgia
Gisela Figueras, actriu i cant, en el paper de Marguerite Porete
Cristina Alís, organetto i cant
María de Mingo, cítola medieval i cant.

EL LLIBRE DE MARGUERITE
Feminisme i música als s.XIII-XIV

    • Salve virgo virginum
      Manuscrit Pluteus 29.1
    • Tierche et Quarte Estampie Royal
      Ms Français 844
    • Quid ultra tibi facere
      Atribuït a Philippe le Chancelier Manuscrit Pluteus 29.1
    • Sancti spiritus adsit nobis
      Sequència Tortosa 135
    • On doit la mere Dieu honorar
      Paris français 1050
    • Danse
      Ms Français 844
    • Dies Irae
      Gregorià
    • Ja nus ons pris
      Richard Coeur de Lion MS Cangé
    • O vos omnes
      Responsorio medieval de tiniebras s. XIV
    • Secuencia “O Maria Stella Maris”
      Paris latin 1112
    • Saltarello
      London add 29987

Aproximació a la vida i l’obra de la mística medieval francesa Marguerite Porete, la beguina condemanada per la Inquisició i cremada a la foguera a la plaça de Grève de París l’any 1310. Les beguines foren les primeres comunitats lliures de dones, un moviment religiós femení sorgit a finals del segle XII a Europa. Portaven una vida de fe, sovint en comunitat, però no depenien de cap autoritat eclesiàstica. Porete va escriure un llibre místic que va tenir molta difusió i encara s’estudia avui en dia: “El mirall de les ànimes senzilles”. El llibre fou declarat heretgia i acabà amb la seva prohibició i la mort de la seva autora.
Un espectacle intens en què el rigor històric, la mística i el feminisme medieval conflueixen en aquest espectacle per emocionar l’espectador i traslladar-lo a l’Europa del s. XIII.